Accueil myOrientation

Me connaître - Etape 1: J'identifie mes intérêts, points forts et attentes professionnelles

Professions et formations - Etape 2: J’explore le monde des professions et des formations

Qualités requises et conditions d'admission - Etape 3: Je compare mes points forts avec les qualités requises et les conditions d'admission des métiers

Stages - Etape 4: J’explore en détail les métiers qui m’intéressent le plus

Projet professionnel - Etape 5: J’évalue mes résultats et me décide pour une profession ou une formation

Apprentissage - école - Etape 6: Recherche d'une place d'apprentissage et / ou inscription à une école

Préparation - Etape 7: Je me prépare à ma formation en entreprise ou en école

Dossier de travail - Tes résultats

Veuillez patienter...

Préparation de votre dossier myOrientation.

Déconnecté

Votre session de travail est expirée. Vous allez être redirigé sur la page d'accueil. Veuillez vous connecter à nouveau pour continuer votre session de travail.

Tecnolog / Tecnologa da culaditsch AFQ

Tecnologs e tecnologs da culaditsch produceschan tocca culada or da liaments da metal. Els planiseschan, surveglian ed optimeschan la producziun, fan emprovas da cularia e s’occupeschan da la garanzia da la qualitad.

Lavurs

Tocca culada dovran ins en secturs fitg divers, p.ex. en il tegnairchasa, en l’electroindustria, en l’industria da vehichels, maschinas e textilias, en la construcziun d’apparats, da motors e pumpas sco era en la tecnica medicinala e la tecnica da mesiraziun. Tecnologs e tecnologas da culaditsch produceschan tocca culada per blocs da motors, viertgels da tumbins, maschinas da café, computers, giugadira artifiziala, stgalas mecanicas e bler auter. Mintgatant fabritgeschan els era culaditschs spezials, per exempel per ovras d’art.

Tecnologs da culaditsch elavureschan divers liaments d’atschal, da fier e da metal grev e lev. Els enconuschan las proceduras da la fabricaziun ed uschia pon els planisar, survegliar ed optimar la producziun. Durant la preparaziun da la lavur organiseschan els las lavurs e concepeschan ils documents da fabricaziun. Els creeschan models e furmas da cular. Els produceschan furmas en culaditschs singuls u en serias e las preparan per il process da svidar. Tar la cularia en serias programmeschan els ultra da quai ils implants ed ils apparats dirigids dal computer e las maschinas e monteschan ils models e las furmas da cular.

Per la fabricaziun da serias grondas e da tocca da precisiun utiliseschan tecnologs da culaditsch proceduras cun furmas permanentas, quai vul dir cun furmas reutilisablas. Per unicats, serias pitschnas e tocca gronda dovran els furmas perdidas ch’ins po sulettamain utilisar ina giada. Quellas fabritgeschan els cun material da furmaziun. Cun quai material creeschan els era cocs che gidan a laschar liber spazis vids e canals en la tocca culada.

Suenter avair preparà las furmas ed ils implants fan els luar ils metals adequats en pignas stgaudadas cun cocs, da gas u electricitad. Els agiunschan ils elements da liament, controlleschan l’analisa en il labor, fineschan la cularia. Sinaquai vegnan las furmas spundidas.

Tecnologs da culaditsch surveglian il process da cular. Els procuran che las directivas davart la segirezza da la lavur e davart la protecziun da la sanadad e da l’ambient vegnan resguardadas. Els controlleschan la tocca culada, protocolleschan ils process ed èn responsabels per la garanzia da la qualitad. Els fan emprovas da cularia e sa participeschan al svilup da novas proceduras.

Scolaziun

Basa legala

Ordinaziun federala 6-12-2012 (stan 1-1-2018)

Durada

4 onns

Direcziuns

  • construcziun da models da cularia
  • furmas permanentas
  • furmas perdidas

Furmaziun en la pratica

En ina cularia

Furmaziun en scola

1-2 dis per emna a la scola professiunala

Roms professiunals

  • basa tecnica (matematica, informatica, tecnica d’emprender e da lavurar, fisica)
  • englais tecnic
  • tecnica da materials e da construcziun
  • tecnica da dissegn e da maschinas
  • electrotecnica e tecnica da regulaziun
  • projects interdisciplinars

Curs ordaifer il manaschi

Tar differents temas

Maturitad professiunala

Tar fitg bunas prestaziuns da scola po vegnir frequentada la scola da maturitad professiunala durant la furmaziun da basa.

Diplom

Attestat federal da qualificaziun "tecnolog / tecnologa da culaditsch AFQ"

Premissas

Furmaziun preliminara
  • scola populara terminada
Pretensiuns
  • plaschair vi da la lavur artisanala
  • imaginaziun spaziala
  • enclegientscha tecnica resp. interess vi da connexs tecnics
  • moda da lavurar exacta e conscienziusa
  • forza corporala
  • grond senn da responsabladad
  • abilitad da lavurar en in team
  • talent d’organisaziun
  • patratgar logic
  • dun d’observaziun

Furmaziun supplementara

Curs

purschidas da l’Associaziun da cularia da Schweiz GVS e da scolas professiunalas

Examen professiunal (EP)

cun certificat professiunal federal: spezialist / spezialista da process, spezialist / spezialista da producziun

Examen professiunal superiur (EPS)

maister / maistra d’industria

Scola spezialisada superiura (SSS)

cun diplom SSS, p.ex. tecnicist / tecnicista construcziun da metal, tecnicist / tecnicista construcziun da metal, tecnicist / tecnicista process d’interpresas

Scola auta spezialisada (SAS)

p.ex. Bachelor of Science (SAS) en tecnica da maschinas

Diplom supplementar

DAS (CAS (Certificate of Advanced Studies) en tecnica da cularia a la scola auta per tecnica da la Fachhochschule Nordwestschweiz

A l'exteriur

z.B. en Germania, Bachelor of Engineering (B.Eng.) cun accent sin tecnica da cularia

Cundiziuns da lavur

Tecnologs da culaditsch lavuran en cularias, il pli savens en manaschis pitschens u mesauns. En manaschis gronds èsi pussaivel da lavurar en squadras.

Interessads han bunas schanzas sin ina plazza d’emprendissadi, sch’els èn flexibels pertutgant il lieu da lavur.

Ulteriuras infurmaziuns

Giesserei-Verband der Schweiz GVS
Hallenstr. 15
Postfach 71
8024 Zürich
Tel: 043 366 00 84
URL: www.giesserei-verband.ch

Revista professiunala:
"Gussnews"




orientation.ch