Accueil myOrientation

Me connaître - Etape 1: J'identifie mes intérêts, points forts et attentes professionnelles

Professions et formations - Etape 2: J’explore le monde des professions et des formations

Qualités requises et conditions d'admission - Etape 3: Je compare mes points forts avec les qualités requises et les conditions d'admission des métiers

Stages - Etape 4: J’explore en détail les métiers qui m’intéressent le plus

Projet professionnel - Etape 5: J’évalue mes résultats et me décide pour une profession ou une formation

Apprentissage - école - Etape 6: Recherche d'une place d'apprentissage et / ou inscription à une école

Préparation - Etape 7: Je me prépare à ma formation en entreprise ou en école

Dossier de travail - Tes résultats

Veuillez patienter...

Préparation de votre dossier myOrientation.

Déconnecté

Votre session de travail est expirée. Vous allez être redirigé sur la page d'accueil. Veuillez vous connecter à nouveau pour continuer votre session de travail.

Tgirader / Tgiradra d'animals AFQ

Tgiraders e tgiradras d’animals han quità dals animals en pensiuns d’animals, saluns da chauns, manaschis d’allevament, instituts da perscrutaziun u en zoos. Els tgiran ed alleveschan animals, nettegian ils stabiliments, endrizzan las clasiras e transmettan infurmaziuns professiunalas en il contact cun la clientella.

Lavurs

Tgiraders e tgiradras d’animals èn responsabels per tgirar, tegnair ed allevar ils animals adequat a lur spezia. Bler temp da lavur passentan els cun preparar il pavel e nettegiar las clasiras. Els guardan ch’ils animals vegnian tgirads e sa sentan bain: Animals dovran avunda pussaivladads per contacts cun auters animals, occupaziun, moviment e spazi per sa retrair. Per il bainstar fan ils tgiraders d’animals attenziun a las differentas modas da sa cumportar e da sa nutrir ed eviteschan conflicts tranter ils animals. Tut tenor direcziun spezialisada e lieu da lavur surprenda la glieud da professiun differentas obligaziuns.

Tgiraders d’animals da la direcziun animals da pensiun lavuran en pensiuns d’animals, en pensiuns d’animals che porschan allevaments u en saluns da chauns. En las pensiuns tgiran els chauns, giats ed animals pitschens sco portgets da mar, cunigls ed utschels. Quels èn en la pensiun sco giasts da vacanzas u sco animals chattads. En allevaments professiunals s’occupan els da l’allevament e da la tratga da giats e chauns. Els enconuschan differentas razzas, lur atgnadads e basegns e surveglian il svilup dals animals giuvens. En ils saluns da chauns èn els responsabels per la tgira dal pail, da las ureglias, da las griflas, dals dents sco era da las toppas e la pel. Els nettegian, petgnan e taglian il pail da chauns, giats, cunigls e portgets da mar. En tut las direcziuns cusseglian els la clientella en dumondas dal fatg.

Tgiraders d’animals da la direcziun animals d’experiment lavuran en instituziuns da perscrutaziun. Là alleveschan e surveglian els ils animals per experiments. Oravant tut èn quai mammals pitschens sco mieurs e ratuns, però era raunas, peschs e mammals pli gronds sco schimgias, chauns e giats. Els tgiran ils animals ed als preparan per ils experiments. Els enconuschan metodas d’allevament, els resguardan las prescripziuns d’igiena e da lavur e lavuran intensivamain cun ils perscrutaders. Per part exequeschan els durant ils experiment sezs mesiras che vegnan documentadas minuziusamain.

Tgiraders d’animals da la direcziun animals selvadis tgiran animals en zoos e parcs d’animals. Davent da amfibis, reptils e peschs tar divers mammals ed utschels èn els savens responsabels per in revier resp. per ina singula spezia d’animals. Per survegliar animals da tissi ed animals privlus vegnan els scolads spezialmain. Els guardan che las chabgias, ils aquaris ed ils stabiliments sajan endrizzads adequat a la spezia. Els zuppan il pavel u giogan cun ils animals per als occupar. Els tgiran ultra da quai il contact cun ils visitaders dal zoo ed infurmeschan davart ils animals.

Scolaziun

Basa legala

Ordinaziun federala dals 8-7-2009

Durada

3 onns

Direcziuns d’emprendissadi

  • animals da pensiun
  • animals d’experiments
  • animals selvadis

Furmaziun en la pratica

En in manaschi da la direcziun correspundenta

Furmaziun en scola

1 di per emna a la scola professiunala dad Olten u a Winterthur-Wülflingen

Roms professiunals

  • biologia e tegnida d’animals
  • igiena e malsognas
  • organisaziun da l’interpresa e logistica
  • etica da professiun e dretg
  • communicaziun e contact cun la clientella
  • lavurs spezialisadas en las direcziuns animals da pensiun
  • animals d’experiments ed animals selvadis
  • Curs ordaifer il manaschi

    La basa professiunala vegn approfundada ed exercitada en la pratica.

    Maturitad professiunala

    Tar fitg bunas prestaziuns da scola po vegnir frequentada la scola da maturitad professiunala durant la furmaziun da basa.

    Diplom

    Attestat federal da qualificaziun "tgirader / tgiradra d’animals AFQ"

Premissas

Furmaziun preliminara
  • scola populara terminada
  • in fufragnadi vegn cusseglià
Pretensiuns
  • plaschair da s’occupar cun animals
  • inschign e sentiment da s’occupar cun animals e persunas
  • bun dun d’observaziun e bun’attenziun
  • equilibrà e pazient
  • inschign pratic-manual sco era plaschair da lavurar cun la forza fisica (forza corporala)
  • buna sanadad e naginas allergias
  • sentiment per nettezza
  • prontadad d’exequir lavurs malnettas
  • nagin disgust da spizza, d’excrements e d’animals spezials
  • fidadadad e senn per responsabladad

Furmaziun supplementara

Curs

purschidas d’associaziuns professiunalas ed instituziuns sco era scolas professiunalas e scolas spezialisadas

Tenor l’Ordinaziun da la protecziun dals animals dals 23-4-2008 (situaziun 1-1-2012) èn tgiraders / tgiradras d’animals obligads / obligadas da sa furmar supplementarmain durant min. 4 dis entaifer 4 onns.

Diplom da l’associaziun sco coiffeur  / coiffeura da chauns (SVBT – Associaziun svizra per la furmaziun en la tgira d’animals) u cun in certificat sco scolader / scoladra da possessurs e possessuras d’animals, p.ex. attest davart las enconuschientschas da la materia (AEM) per possessurs da chauns (tenor l’Ordinaziun da la protecziun dals animals)

A l'exteriur

tecnicist zoologic / tecnicista zoologica u maister tgirader / maistra tgiradra d’animals (furmaziun p.ex. en Germania, Frantscha u Ollanda)

Scola auta spezialisada (SAS)

Bachelor of Science (SAS) en agronomia, cun spezialisaziun en la tematica dad animals da niz u en la scienza da chavals

Cundiziuns da lavur

Tgiraders d’animals lavuran il pli savens en pensiuns d’animals e per part en saluns da chauns, main savens en zoos ed en parcs d’animals u en instituziuns da retschertga. Per part chattan els era plazza els negozis d’animals.

La purschida da plazzas d’emprendissadi sa differenziescha tut tenor direcziun. Plazzas en zoos èn plitost stgarsas, perquai ston ins impunder per la tschertga d’ina plazza bler temp.

Tgiraders d’animals han savens temp da lavur irregular e lavuran las sondas e dumengias e durant firads.

Las pussaivladads da s’avanzar en la carriera e cun la paja èn limitadas. Cun experientscha da lavur e furmaziun supplementara po in’atgna pensiun d’animals u in salun da chauns vegnir manà. Cun la furmaziun supplementara adequata èsi medemamain pussaivel da vegnir promovì al tgirader d'animals da revier ubain al tgirader d'animals superiur en zoos u en tegnidas d'animals d'experiments sco era da survegnir ina plazza a l'exteriur.

Ulteriuras infurmaziuns

Schweizerischer Verband für die Bildung in Tierpflege SVBT
Tribschenstr. 7
Postfach 3065
6002 Lucerna
Tel: 041 368 58 02
URL: www.tierpfleger.ch





orientation.ch