Accueil myOrientation

Me connaître - Etape 1: J'identifie mes intérêts, points forts et attentes professionnelles

Professions et formations - Etape 2: J’explore le monde des professions et des formations

Qualités requises et conditions d'admission - Etape 3: Je compare mes points forts avec les qualités requises et les conditions d'admission des métiers

Stages - Etape 4: J’explore en détail les métiers qui m’intéressent le plus

Projet professionnel - Etape 5: J’évalue mes résultats et me décide pour une profession ou une formation

Apprentissage - école - Etape 6: Recherche d'une place d'apprentissage et / ou inscription à une école

Préparation - Etape 7: Je me prépare à ma formation en entreprise ou en école

Dossier de travail - Tes résultats

Veuillez patienter...

Préparation de votre dossier myOrientation.

Déconnecté

Votre session de travail est expirée. Vous allez être redirigé sur la page d'accueil. Veuillez vous connecter à nouveau pour continuer votre session de travail.

Electricist / Electricista da rait AFQ

Electricists ed electricistas da rait construeschan e mantegnan implants per il transport e la distribuziun d’energia electrica, per raits da communicaziun e per meds da transports publics ch’èn manads da maniera electrica.

Lavurs

Electricists ed electricistas da rait lavuran cunzunt en il liber ed en il team. Els s’occupeschan da la construcziun nova, da la renovaziun sco era dal mantegniment d’indrizs a cabel d’auta e bassa tensiun, indrizs a cabel da communicaziun e datas, conducts en il liber, cabinas da distribuziun da cabels, staziuns da cumond e da transfurmaziun, illuminaziuns publicas sco era lingias electricas dal traffic public. Durant tut questas lavurs è la segirezza in tema central: Els sa protegian dals privels dal current e ston pudair sa fidar cumplainamain dals auters commembers dal team. Els resguardan las prescripziuns davart la segirezza da lavur, la protecziun da la sanadad sco era la protecziun da l’ambient en tut ils cas. En quella professiun vegnan distinguids trais accents: energia, telecommunicaziun e lingias electricas.

Tar igl accent energia tschentan electricists da rait conducts d’auta e bassa tensiun en terra. Els preparan las finiziuns dals cabels per la colliaziun, monteschan mongettas da sviaziun ed installeschan ils cabels vi dals elements da rait (staziuns da transfurmaturs, attatgs). Tar lingias en il liber mettan els si masts, vid ils quals els ferman las lingias d’electricitad e da communicaziun. In ulteriur champ da lavur è la construcziun ed il mantegniment da staziuns da transfurmaturs e distributurs. Electricists da rait cun il focus sin energia s’occupeschan era dal mantegniment d’indrizs d’illuminaziun publics per vias, stradas e plazs. Els controlleschan ils corps da glisch, remplazzan laternas defectas e tiran en cabels novs sch’i fa basegn.

Electricists da rait cun il focus sin telecommunicaziun construeschan, mantegnan e repareschan raits da datas e communicaziun en las tecnologias d’arom e fibra da vaider. Lur occupaziuns principalas èn la splissadira e lavurs da montascha. La glieud da professiun gida a tschentar ils cabels ed metta quels en la rait tar las posiziuns finalas en las centralas u en ils edifizis da la clientella. Cun agid d’ina mesiraziun da collaudaziun e da controlla vegn la qualitad da las lavurs examinada e garantida.

Electricists da rait cun il focus sin lingias electricas monteschan e mantegnan lingias electricas per la viafier, il tram ed il trolleybus. Quai fan els cun l’agid da trens da construcziun u vehichels dal traffic sin via cun punts idraulicas u cranas. Per ch’els na disturbian betg il traffic public ston els savens exequir quellas lavurs durant uras marginalas u la notg.

Scolaziun

Basa legala

Ordinaziun federala 30-5-2013

Durada

3 onns

Accents

  • energia
  • telecommunicaziun
  • lingias electricas

L’accent vegn definì a l’entschatta da la furmaziun professiunala da basa en in contract d’emprendissadi.

Furmaziun en la pratica

En il manaschi d’emprendissadi

Furmaziun en scola

1 di per emna a la scola professiunala

Roms professiunals

  • matematica / informatica
  • dissegn dal fatg
  • fisica / chemia / enconuschientschas da materials
  • electrotecnica
  • enconuschientschas professiunalas (lescha d’electricitad, enconuschientschas da materials, tecnicas da lavur e segirezza da lavur)
  • Curs ordaifer il manaschi

    Emprender ed exercitar la basa professiunala en la pratica

    Maturitad professiunala

    Tar fitg bunas prestaziuns da scola po vegnir frequentada la scola da maturitad professiunala durant la furmaziun da basa.

    Diplom

    Attestat federal da qualificaziun "electricist / electricista da rait AFQ"

Premissas

Furmaziun preliminara
  • scola populara terminada
Pretensiuns
  • inschign manual
  • enclegientscha tecnica
  • buna sanadad
  • esser senza sturnizi
  • nagins disturbis da la vesida da colurs
  • moda da lavurar precisa
  • abilitad da lavurar en in team
  • prontadad per servetschs durant la notg

Furmaziun supplementara

Curs

purschidas d’associaziuns professiunalas, scolas professiunalas sco era da manaschis da la branscha d’electricitad

Examen professiunal (EP)

spezialist / spezialista da raits cun certificat professiunal federal, spezialist / spezialista da mantegniment cun certificat professiunal federal

Examen professiunal superiur (EPS)

maister d’electrica da rait diplomà / maistra d’electrica da rait diplomada, manader da mantegniment diplomà / manadra da mantegniment diplomada, cussegliader / cussegliadra d’energia ed effizienza cun diplom federal

Scola spezialisada superiura (SSS)

roms da studi en direcziuns parentadas; p.ex. tecnicist diplomà / tecnicista diplomada SSS electrotecnica

Scola auta spezialisada (SAS)

tar ina furmaziun preliminara adequata: roms da studi en direcziuns parentadas; p.ex. Bachelor SAS en electrotecnica, Bachelor SAS en tecnica d’edifizis (direcziun da studi Gebäude-Elektroengineering)

Cundiziuns da lavur

Electricists da rait lavuran en interpresas d’electricitad, da telecommunicaziun, da transport sco era en manaschis da la construcziun da cabels, lingias electricas e lingias al liber.

Els prestan per part lavur da squadra, durant la notg u la fin d’emna. Era servetschs nun-planisads e servetschs da pichet èn pussaivels e pretendan ina gronda flexibilitad.

Grazia a purschidas diversas per furmaziuns supplementaras existan bunas pussaivladads da svilup e promoziun.

Ulteriuras infurmaziuns

Verband Schweizerischer Elektrizitätsunternehmen VSE
Hintere Bahnhofstr. 10
Postfach
5001 Aarau 1
Tel: 062 825 25 25
URL: www.strom.ch

Vereinigung von Firmen für Freileitungs- und Kabelanlagen VFFK
Schöntalstr. 34
Postfach 11
8486 Rikon im Tösstal
Tel: 052 397 04 40
URL: www.vffk.ch

Schweizer Netzinfrastrukturverband SNiv
Rautistr. 33
8047 Zürich
Tel: 058 224 61 23
URL: www.sniv.ch

Verband öffentlicher Verkehr VöV
Dählhölzliweg 12
3000 Bern 6
Tel: 031 359 23 23
URL: www.voev.ch



orientation.ch