Accueil myOrientation

Me connaître - Etape 1: J'identifie mes intérêts, points forts et attentes professionnelles

Professions et formations - Etape 2: J’explore le monde des professions et des formations

Qualités requises et conditions d'admission - Etape 3: Je compare mes points forts avec les qualités requises et les conditions d'admission des métiers

Stages - Etape 4: J’explore en détail les métiers qui m’intéressent le plus

Projet professionnel - Etape 5: J’évalue mes résultats et me décide pour une profession ou une formation

Apprentissage - école - Etape 6: Recherche d'une place d'apprentissage et / ou inscription à une école

Préparation - Etape 7: Je me prépare à ma formation en entreprise ou en école

Dossier de travail - Tes résultats

Veuillez patienter...

Préparation de votre dossier myOrientation.

Déconnecté

Votre session de travail est expirée. Vous allez être redirigé sur la page d'accueil. Veuillez vous connecter à nouveau pour continuer votre session de travail.

Mecanist / Mecanista da producziun AFQ

Mecanists e mecanistas da producziun fabritgeschan ed elavuran elements da construcziun da metal e materia sintetica. Els cumponan gruppas da construcziun e mantegnan utensils, apparats e maschinas.

Lavurs

Mecanists e mecanistas da construcziun lavuran en manaschis da la domena mecanica e tecnica. Ord elements da metal fabritgeschan els utensils, apparats e maschinas. Avant la fabricaziun legian els ils documents da fabricaziun ed ils dissegns tecnics. Els preparan ils meds da lavur necessaris. Las incumbensas ed ils projects reglan els a moda e maniera exacta ed autonoma; per part era en in team ed ensemen cun autras persunas dal fatg.

Mecanists da producziun elavureschan per gronda part metals sco atschal, atschal cromà u aluminium. Els lavuran dentant era cun materia sintetica. Els enconuschan tut las tecnicas d’elavuraziun e da colliaziun: els furan, storschan, fresan e gizzan. Els stauschan, squadran, lutegian, rebattan e buglian. Els fabritgeschan p.ex. elements da rotaziun da precisiun per l’industria d’uras cun agid da turns automatics moderns e cun maschinas da mular elavureschan els p.ex. plats da resgia radunda u auters guaffens.

Da metal e materia sintetica fabritgeschan mecanists da producziun elements da construcziun per apparats, guaffens e maschinas u entiras construcziuns en atschal. Els controlleschan adina puspè producziuns da seria che vegnan fatgas cun maschinas dirigidas dal computer sco indrizs da laser u da radis d’aua ed intervegnan sch’i fa da basegn. Sch’els constateschan divergenzas curregian els las configuraziuns dals indrizs da producziun. Ultra da quai fabritgeschan els tocs singuls da precisiun cun agid da turns e fresas. Elements singuls vegnan era tractads cun chalur e daventan tras quai dirs e robusts pertutgant aspects d’isada. Lur lavurs cumpiglia era il gizzar dals guaffens dirigì dal computer. Suenter la fabricaziun controlleschan els la qualitad dals elements da construcziun cun agid d’instruments da mesirar.

Mecanists da producziun monteschan ed installeschan elements singuls vi da gruppas da construcziun. Els mettan ensemen utensils, apparats e maschinas da tut ils geners. I po sa tractar dad utensils pitschens sco p.ex. pumpas per la medischina u da projects gronds che dovran l’agid da plattafurmas idraulicas. La glieud da professiun controllescha, ameglierescha e mantegna maschinas fabritgadas. Sch’i fa da basegn, las prendan els era dapart e remplazzan singuls elements pneumatics ed idraulics.

Durant la lavur resguardan mecanists da producziun las prescripziuns valaivlas pertutgant la segirezza da lavur, durant il buglir portan els p.ex. guants ed egliers da protecziun. Els protegian tant lur sanadad sco era l’ambient.

Scolaziun

Basa legala

Ordinaziun federala 3-11-2008, cun midadas 31-3-2010, 5-7-2012 e 9-11-2015

Durada

3 onns

Furmaziun en la pratica

En in manaschi da l’industria da maschinas, da l’electroindustria e da l’industria da metal (industria MEM)

Furmaziun en scola

1 di per emna a la scola professiunala

Roms professiunals

  • basa tecnica (matematica e fisica)
  • tecnica da materials
  • tecnica da dissegn
  • tecnica da colliaziun, da fabricaziun e da maschinas
  • Curs ordaifer il manaschi

    Emprender ed exercitar la basa professiunala en la pratica

    Maturitad professiunala

    Tar fitg bunas prestaziuns da scola po vegnir frequentada la scola da maturitad professiunala durant la furmaziun da basa.

    Diplom

    Attestat federal da qualificaziun "mecanist / mecanista da producziun AFQ"

Premissas

Furmaziun preliminara
  • scola populara terminada
Pretensiuns
  • interess vi da connexs tecnics
  • enclegientscha pratica
  • enclegientscha tecnica
  • imaginaziun dal spazi
  • inschign manual
  • plaschair vi da la lavur manuala e vi da la lavur al computer
  • moda da lavurar exacta e conscienziusa
  • abilitad da lavurar en in team
  • fidadadad

Furmaziun supplementara

Curs

purschidas da scolas spezialisadas e professiunalas e d’associaziuns professiunalas sco Swissmechanic/ VMTW e la Swissmem Kaderschule

Polimecanist AFQ

mecanists / mecanistas da construcziun pon far ina furmaziun da basa scursanida sco polimecanist AFQ (davent il 2. onn d'emprendissadi)

Examen professiunal (EP)

cun certificat professiunal federal: p.ex. spezialist / spezialista da producziun, tecnicist / tecnicista d’aviaziun, spezialist / spezialista da mecanica, avionica u automatica, commerziant tecnic / commerzianta tecnica

Examen professiunal superiur (EPS)

p.ex. maister / maistra d’industria

Scola spezialisada superiura (SSS)

p.ex. tecnicist diplomà / tecnicista diplomada SSS construcziun da maschinas, tecnicist diplomà / tecnicista diplomada SSS electrotecnica, tecnicist diplomà / tecnicista diplomada SSS tecnica da sistems, tecnicist diplomà / tecnicista diplomada SSS microtecnica

Scola auta spezialisada (SAS)

p.ex. Bachelor of Science (SAS) en tecnica da maschinas, en tecnica d’automobils, en tecnica da sistems u en mecatronica

Cundiziuns da lavur

Mecanists da producziun lavuran en partiziuns da producziun da manaschis da l’industria da maschinas, da l’electroindustria e da l’industria da metal (branscha MEM).

Grazia a lur furmaziun sin differents champs èn mecanists da producziun dumandads en pliras domenas ed han bunas schanzas sin il martgà da lavur en Svizra ed a l’exteriur.

Ulteriuras infurmaziuns

Swissmechanic Dachorganisation
Felsenstr. 6
8570 Weinfelden
Tel: 071 626 28 00
URL: www.swissmechanic.ch

Swissmem Berufsbildung
Brühlbergstr. 4
8400 Winterthur
Tel: 052 260 55 00
URL: www.swissmem-berufsbildung.ch
URL: www.tecmania.ch



orientation.ch