Accueil myOrientation

Me connaître - Etape 1: J'identifie mes intérêts, points forts et attentes professionnelles

Professions et formations - Etape 2: J’explore le monde des professions et des formations

Qualités requises et conditions d'admission - Etape 3: Je compare mes points forts avec les qualités requises et les conditions d'admission des métiers

Stages - Etape 4: J’explore en détail les métiers qui m’intéressent le plus

Projet professionnel - Etape 5: J’évalue mes résultats et me décide pour une profession ou une formation

Apprentissage - école - Etape 6: Recherche d'une place d'apprentissage et / ou inscription à une école

Préparation - Etape 7: Je me prépare à ma formation en entreprise ou en école

Dossier de travail - Tes résultats

Veuillez patienter...

Préparation de votre dossier myOrientation.

Déconnecté

Votre session de travail est expirée. Vous allez être redirigé sur la page d'accueil. Veuillez vous connecter à nouveau pour continuer votre session de travail.

Pumicultur / Pumicultura AFQ

Pumiculturs e pumiculturas planiseschan e cultiveschan gronds plazzaments ed areals da puma e pumaraida. Els tschernan las sorts adattadas per differents lieus, cultiveschan il terren, tgiran las plantas e racoltan, magasineschan e vendan la fritga.

Lavurs

Pumiculturs e pumiculturas produceschan principalmain maila e paira. Latiers vegnan cultivads tenor regiun e manaschi tschareschas, primblas, persics u apricosas sco era differentas sorts da pumaraida. Las persunas spezialisadas mettan differents accents: u ch’els deponan, elavuran e vendan sezs lur products ni ch’els cumpletteschan il manaschi cun in’apicultura u ina plantera.

Per planisar las èras da puma e da pumaraida ston ils pumiculturs pensar al futur. Per garantir in aut gudogn elegian els lieus e sorts adattads sco era ina buna tecnica da producziun. Suenter la planisaziun cumenzan els cun la plantaziun e taglian e tgiran las plantas regularmain. Els enconuschan ils divers terrens e san cultivar els a moda correcta. Regularmain controlleschan els l’entir areal.

En armonia cun la natira lavuran ils pumiculturs a moda ecologica: Els s’occupan da la fritgaivladad dal terren, sa servan da plantas fructifitgantas e masainas e sauan, ladan e tgiran la cultivaziun. Igl è era impurtant d’utilisar ina protecziun da las plantas efficazia ed ecologicamain gista. Pumiculturs guardan ch’ils animals utils han bunas cundiziuns da viver ed eviteschan infestiun e malsognas. Els observan ils process da la natira cun attenziun, per uschia pudair reagir ad uras sin midaments. Cunzunt ils pumiculturs biologics èn sa spezialisads da lavurar a moda ecologica e persistenta e da mantegnair sin il terren fritgaivel ina gronda varietad da sorts.

Per obtegnair ina buna racolta cun fritgs d’auta qualitad allontaneschan ils pumiculturs la fritga ch’è danvanz durant la stad. En cas da basegn monteschan els raits da granella e sustas. Durant la racolta clegian els la fritga, zavran, pacheteschan e magasineschan ella. Perquai ch’ils fritgs ston vegnir racoltads ed elavurads ad uras èsi impurtant da planisar bain la stagiun auta. Ulteriurs lavurants vegnan savens engaschads durant la stagiun auta.

Pumiculturs dovran maschinas ed indrizs ch’els mantegnan e repareschan sezs. Lavurs sco tagliar plantas, selecziunar ils fritgs d’auta qualitad vi da la planta u racoltar las coclas fan els però a maun. En il mintgadi da lavur resguardan pumiculturs las prescripziuns da protecziun da segirtad e protegian l’ambient sco era l’atgna sanadad.

Scolaziun

Basa legala

Ordinaziun federala 8-5-2008

Durada

3 onns

Furmaziun en la pratica

En almain dus manaschis da pumicultura

Furmaziun en scola

A Strickhof, Lindau
1. + 2. onn: 1 di per emna
3. onn: 2 dis per emna

Roms professiunals

cultivaziun da plantas (cultivar il terren; semnar e plantar puma, nutrir, tgirar, racoltar; magasinar ed elavurar ils products; vender ils products), mecanisaziun ed indrizs tecnics (installar e mantegnair maschinas ed indrizs, utilisar e mantegnair edifizis e endrizzaments), ambient da lavur, roms d’elecziun

La furmaziun da basa po era vegnir absolvida cun l’accent principal sin la pumicultura biologica.

Curs ordaifer il manaschi

segirtad da lavur e protecziun da la sanadad, igiena e garanzia da la qualitad, diever da vehichels cun indrizs d’auzar e diever d’utensils per proteger las plantas, cultivaziun da plantinas

Maturitad professiunala

Tar fitg bunas prestaziuns da scola po vegnir frequentada la scola da maturitad professiunala durant la furmaziun da basa.

Diplom

Attestat federal da qualificaziun "pumicultur / pumicultura AFQ"

Premissas

Furmaziun preliminara
  • scola populara terminada
  • permiss dad ir cun tractor (sche pussaivel avant che cumenzar la furmaziun da basa)
  • cun in attest federal professiunal en in mastergn agricul (AFP), cun in attest federal da qualificaziun (AFQ) en in auter mastergn u cun il diplom da maturitad sa scursanescha per regla la scolaziun per daventar pumicultur / pumicultura AFQ sin 2 onns
  • cun in attest federal da qualificaziun (AFQ) en in auter mastergn agricul po la scolaziun per daventar pumicultur / pumicultura AFQ sa scursanir sin 1 onn
Pretensiuns
  • plaschair da lavurar sut tschiel avert
  • sanadad robusta
  • perseveranza e resolutezza
  • enclegientscha per ils connexs en la natira
  • enclegientscha tecnica, bun dun d’ir enturn cun maschinas ed indrizs
  • inschign manual
  • senn da responsabladad

Furmaziun supplementara

Curs

Purschidas dal Strickhof, Au ZH, der ZHAW, Wädenswil e da posts spezialisads chantunals e da centers agriculs da furmaziun

Furmaziun da basa scursanida

Suenter avair terminà la furmaziun da basa po vegnir absolvì ina furmaziun da basa scursanida dad 1 onn en ina autra professiun agricula.

Examen professiunal (EP)

mainagestiun da pumicultura u d’agricultura cun certificat professiunal federal u in auter examen professiunal sin il champ da l’agricultura, spezialist / spezialista da commerzi en detagl cun certificat professiunal federal

Examen professiunal superiur (EPS)

maister pumicultur / maistra pumicultura, maister pur / maistra pura u in auter examen professiunal superiur dal champ professiunal agricultura, maister ortulan / maistra ortulana da legums

Scola spezialisada superiura (SSS)

agrotecnicher / agrotecnicra dipl.  SSS, commerziant agricul / commerzianta agricula SSS

Scola auta spezialisada (SAS)

Bachelor of Science (SAS) en agronomia, Bachelor of Science (SAS) en inschigneria da l’ambient (p.ex. approfundaziun puresser biologic ed orticultura)

Cundiziuns da lavur

Pumiculturs lavuran en manaschis da pumicultura e da propagaziun, en planteras, tar societads cooperativas purilas u en commerzis da puma. Cun ina furmaziun supplementara correspundenta pon pumiculturs era lavurar en la perscrutaziun, en la cussegliaziun ed en l’administraziun.

I dat paucas plazzas d’emprendissadi. La globalisaziun ed il midament dal clima èn ulteriuras sfidas per la branscha da pumicultura sco era per l’entira professiun agricula. Però èn spezialists cun ina buna furmaziun fitg tschertgads.

Ulteriuras infurmaziuns

OdA AgriAliForm
c/o Schweiz. Bauernverband
Laurstr. 10
5201 Brugg AG
Tel: 056 462 54 30
URL: www.agri-job.ch

Strickhof Lindau
8315 Lindau
Tel: 052 354 98 11
URL: www.strickhof.ch

Schweizer Obstverband SOV
Baarerstr. 88
Postfach 2559
6302 Zug
Tel: 041 728 68 68
URL: www.swissfruit.ch

Revistas professiunalas:
"Schweiz. Zeitschrift für Obst- und Weinbau"
"Früchte + Gemüse"



orientation.ch