Accueil myOrientation

Me connaître - Etape 1: J'identifie mes intérêts, points forts et attentes professionnelles

Professions et formations - Etape 2: J’explore le monde des professions et des formations

Qualités requises et conditions d'admission - Etape 3: Je compare mes points forts avec les qualités requises et les conditions d'admission des métiers

Stages - Etape 4: J’explore en détail les métiers qui m’intéressent le plus

Projet professionnel - Etape 5: J’évalue mes résultats et me décide pour une profession ou une formation

Apprentissage - école - Etape 6: Recherche d'une place d'apprentissage et / ou inscription à une école

Préparation - Etape 7: Je me prépare à ma formation en entreprise ou en école

Dossier de travail - Tes résultats

Veuillez patienter...

Préparation de votre dossier myOrientation.

Déconnecté

Votre session de travail est expirée. Vous allez être redirigé sur la page d'accueil. Veuillez vous connecter à nouveau pour continuer votre session de travail.

Viticultur / Viticultura AFQ

Viticulturs e viticulturas tgiran l’entir onn las vits. Els guardan per ina vegetaziun sauna da la vits, racoltan las ivas e las elavuran tar vin e suc.

Lavurs

La lavur en la vigna cumenza per viticulturs e viticulturas il favrer u il mars cun tagliar las vits. Uschia procuran els che las vits creschian optimalmain. Suenter ils emprims dis chauds lian els las vits. Els dattan aua e ladan las culturas.

Sper las vits dovra er il terren ina tgira intensiva. Las bleras vignas vegnan inverdidas u cuvridas cun material organic sco scorsa e strom. Uschia vegn evità ch’il terren vegn lavà davent tras la plievgia ed a medem temp vegn la fritgaivladad dal terren meglierada.

Viticulturs stgaffeschan in bun conturn per animals utils e cumbattan parasits  uschè effizient sco pussaivel e favuraivel a l’ambient. Viticulturs cun accent agricultura biologica èn spezialisads sin ina cultivaziun persistenta en accord cun la natira.

Durant la stad laschan sulegl ed umiditad crescher fitg svelt las vits. Viticulturs allontaneschan chatschs e feglia ch’èn da memia. Plinavant controlleschan els las plantas sin bulieus e parasits.

Spezialmain intensiva è la vendemia durant il settember enfin il november. Il meglier temp da racolta dura tut tenor regiun ed aura per part mo paucs dis e sto vegnir determinà exactamain dals spezialists. Els racoltan las ivas communablamain cun gidanters e gidantras la plipart a maun. Spezialmain suenter periodas da plievgia ston las ivas marschas vegnir assortidas conscienziusamain.

Per blers viticulturs munta la producziun dad agens vins e sucs la finiziun da las lavurs annualas. Las ivas vegnan smatgadas e strucladas. Per la fermentaziun emplainan viticulturs il suc en tancs e surveglian la temperatura e la durada da la procedura. Er tar la conservaziun ston vegnir resguardadas per mintga vin cundiziuns optimalas. Uschia garanteschan viticulturs la qualitad da las victualias.

Tar la commerzialisaziun dals products ston viticulturs savair tge vins ch’èn tschertgads. Els s’infurmeschan davart trends en la societad e tecnicas actualas en connex cun la producziun da vin.

Viticulturs dovran maschinas agriculas e dirigian tscherts process al computer. Bleras lavurs vegnan dentant anc adina fatgas a maun. En lur mintgadi da lavur resguardan els tut las prescripziuns da protecziun da la segirtad, da l’ambient e da la sanadad.

Scolaziun

Basa legala

Ordinaziun federala 8-5-2008

Durada

3 onns

Furmaziun en la pratica

En almain dus manaschis d’emprendissadi (viticultura e torchel)

Furmaziun en scola

Curs da bloc da pliras emnas al Strickhof, Au ZH

Roms professiunals

  • cultivaziun da plantas (cultivar terren; plantar, nutrir e tgirar culturas da vits; racoltar e nobilisar ivas; vender products)
  • mecanisaziun ed implants tecnics (drizzar e mantegnair maschinas ed apparats; nizzegiar e mantegnair edifizis ed indrizs)
  • conturn da lavur
  • champ da tscherna
  • La furmaziun da basa po er vegnir absolvida cun l’accent agricultura biologica.

    Curs ordaifer il manaschi

    segirezza da la lavur e protecziun da la sanadad, igiena e garanzia da la qualitad, diever da vehichels idraulics e d’apparats per la protecziun da las plantas, tecnologia da vins

    Maturitad professiunala

    Cunquai che la furmaziun en scola ha lieu en curs da bloc vegn la scola da maturitad professiunala visitada la plipart suenter la furmaziun da basa.

    Diplom

    Attestat federal da qualificaziun "viticultur / viticultura AFQ"

Premissas

Furmaziun preliminara
  • scola populara terminada
  • cun in attest professiunal agricul (AFP), cun in attestat federal da qualificaziun (AFQ) dad in’autra professiun u cun ina maturitad sa scursanescha la scolaziun sco viticultur / viticultura per regla sin dus onns
  • cun in attestat federal da qualificaziun (AFQ) dad in’autra professiun agricula po la scolaziun sco viticultur / viticultura sa scursanir sin 1 onn
Pretensiuns
  • plaschair vi da la lavur en il liber
  • bun dun d’observaziun per process en la natira
  • inschign manual
  • enclegientscha tecnica per maschinas ed apparats
  • sanadad robusta per lavurs da tutt’aura
  • forza corporala
  • bun gust e bun nas (per degustar)

Furmaziun supplementara

Curs

purschidas dal Strickhof, Au ZH, da l’Institut für Umwelt und Natürliche Ressourcen IUNR (ZHAW), Wädenswil e da l’École d'Ingénieurs de Changins (HES-SO)

Furmaziun supplementara

suenter la furmaziun da basa po vegnir absolvida ina furmaziun da basa scursanida dad in onn en in’autra professiun agricula

Examen professiunal (EP)

manader / manadra da gestiun viticultura u tecnologia da vin cun certificat professiunal federal u in auter examen professiunal en il champ professiunal

Examen professiunal superiur (EPS)

maister viticultur / maistra viticultura, maister tschalerer / maistra tschalerera u in auter examen professiunal superiur en il champ professiunal agricultura

Scola spezialisada superiura (SSS)

agro-tecnicist / agro-tecnicista dipl. SSS, agro-commerziant / agro-commerzianta dipl. SSS, tecnicist viticultur / tecnicista viticultura dipl. SSS

Scola auta spezialisada (SAS)

Bachelor of Science (SAS) en enologia, Bachelor of Science (SAS) en agronomia (p. ex. approfundaziun scienzas da plantas), Bachelor of Science (SAS) en inschigneria da l’ambient (p. ex. agricultura biologica ed orticultura)

Cundiziuns da lavur

Viticulturs lavuran tar in manaschi da viticultura privat u cooperativ u mainan in agen manaschi. Blers viticulturs lavuran er a l’exteriur.

Viticulturs lavuran bler en il liber. Lur dis da lavur dependan da l’aura e da la stagiun e pon esser durant la stad e l’atun fitg lungs. Durant il temp da fulla vegn er lavurà la fin d’emna.

Tar las plazzas d’emprendissadi è la purschida per il mument pulit equilibrada, ins sto dentant esser pront da tschertgar en differentas regiuns.

Ulteriuras infurmaziuns

OdA AgriAliForm
Laurstr. 10
5201 Brugg AG
Tel: 056 462 54 40
URL: www.agri-job.ch

Branchenverband Deutschschweizer Wein
Schloss 1
8820 Wädenswil
Tel: 058 460 61 01
URL: www.weinbranche.ch

Strickhof
Lebensmitteltechnologie und Hortikultur
Seestrasse 295
8804 Au ZH
Tel: 058 105 94 00
URL: www.strickhof.ch

Revistas professiunalas:
"Schweiz. Zeitschrift für Obst- und Weinbau"



orientation.ch