Accueil myOrientation

Me connaître - Etape 1: J'identifie mes intérêts, points forts et attentes professionnelles

Professions et formations - Etape 2: J’explore le monde des professions et des formations

Qualités requises et conditions d'admission - Etape 3: Je compare mes points forts avec les qualités requises et les conditions d'admission des métiers

Stages - Etape 4: J’explore en détail les métiers qui m’intéressent le plus

Projet professionnel - Etape 5: J’évalue mes résultats et me décide pour une profession ou une formation

Apprentissage - école - Etape 6: Recherche d'une place d'apprentissage et / ou inscription à une école

Préparation - Etape 7: Je me prépare à ma formation en entreprise ou en école

Dossier de travail - Tes résultats

Veuillez patienter...

Préparation de votre dossier myOrientation.

Déconnecté

Votre session de travail est expirée. Vous allez être redirigé sur la page d'accueil. Veuillez vous connecter à nouveau pour continuer votre session de travail.

Electronist / Electronista AFQ

Electronists ed electronistas sviluppeschan e realiseschan hardware e software electronica. Els fabritgeschan products d’electronica e planiseschan e surveglian lur producziun. Els exequeschan lavurs da mesiraziun, controlla e mantegniment e mettan era en funcziun ils products.

Lavurs

Electronists ed electronistas fan part da la planisaziun, dal svilup, da la programmaziun e la fabricaziun da hardware e software electronica che vegn duvrada tar utensils dal tegnairchasa, tar electronica da divertiment, tar regulaziuns da la tecnica d’edifizis u tar implants da producziun. En collavuraziun cun autras persunas dal fatg mettan els en funcziun indrizs ed implants sco consolas da gieu, telecumonds, automats da banca u sistems da diriger trens.

Electronists lavuran savens en in team. Cura ch’els han surpiglià e sclerì l’incumbensa fan els part da l’elavuraziun ed il svilup d’ideas. Els optimeschan soluziuns existentas u sviluppeschan novas ideas en ils secturs da la tecnica da computer, da la tecnica d’experiments, da la tecnica da mesiraziun e regulaziun sco era per la fabricaziun da products electronics. La glieud da professiun analisescha p.ex. las funcziuns da schemas existents u elavurescha novs programs da computer.

Els sa participeschan dal svilup da hardware e software per regulaziuns. Electronists defineschan las structuras da la hardware resp. software al computer, construeschan skizzas graficas da la software e las transponan cun l’agid da linguatgs da programmar superiurs. Els controlleschan il funcziunament da las regulaziuns. Els mettan en scrit il process da svilup e cumponan ils documents tecnics appartegnents.

Electronists construeschan la hardware electronica e resguardan latiers aspects electrotecnics ed ecologics. Els preparan las lavurs da fabricaziun, monteschan e collian cumponentas e muneschan las plattinas da cirquits electronicas precisamain cun elements da construcziun electronics fitg pitschens. Per exequir questas lavurs dovran els tecnicas da colliaziun e da montascha sco lutegiar, struvegiar, colliar, perfurar u fresar.

Tar lur lavur tutga era la tecnica da mesiraziun e controlla: avant da metter en funcziun apparats electronics ed implants controlleschan ils electronists quels cun l’agid da proceders d’emprova adequats. Sch’i fa da basegn fabritgeschan els sezs ils apparats ed indrizs adequats. Els documenteschan las mesiraziuns e las emprovas en protocols e rapports.

Ulteriuras lavurs cumpiglian controllas da qualitad, la procuraziun da material, la rimnada e l’analisa da datas sco era il mantegniment e reparaturas. Durant la lavur protegian els lur sanadad sco era l’ambient e resguardan las prescripziuns da segirezza.

Scolaziun

Basa legala

Ordinaziun federala 3-11-2008, cun midadas dals 9-11-2015

Durada

4 onns

Furmaziun en la pratica

En in manaschi da l’industria da maschinas, metal u da l’electroindustria (industria MEM)

Furmaziun en scola

1-2 dis per emna a la scola professiunala

Roms professiunals

  • basa tecnica (matematica, informatica, tecnicas d’emprender e lavurar, fisica)
  • englais tecnic
  • tecnica da materials e tecnica da dissegn
  • electrotecnica
  • electronica
  • tecnica da hardware e software
  • projects interdisciplinars
  • Curs ordaifer il manaschi

    emprender ed exercitar la basa professiunalas en la pratica

    Maturitad professiunala

    Tar fitg bunas prestaziuns da scola po vegnir frequentada la scola da maturitad professiunala durant la furmaziun da basa.

    Diplom

    Attestat federal da qualificaziun "electronist / electronista AFQ"

Premissas

Furmaziun preliminara
  • scola populara terminada
  • fitg bunas prestaziuns en mate-matica e fisica
Pretensiuns
  • enclegientscha per relaziuns abstractas
  • patratgar analitic
  • bun’imaginaziun spaziala
  • enclegientscha tecnica
  • interess vi da novas tecnologias
  • mauns inschignus per lavurs exactas
  • moda da lavurar exacta e con-scienziusa
  • pazienza, perseveranza e l’abilitad da sa concentrar
  • abilitad da lavurar en in team
  • fidadadad

Furmaziun supplementara

Curs

purschidas da scolas professiunalas e scolas spezialisadas superiuras sco era da la Swissmem Kaderschule e da Swissmechanic/ VMTW

Examen professiunal (EP)

cun certificat professiunal federal: p.ex. spezialist / spezialista d’automatica, tecnicist / tecnicista da sistems ICT, tecnicist / tecnicista da raits, electronist / electronista da multimedia, spezialist / spezialista da mantegniment, manader / manadra da project e da lavuratori en la construcziun d’indrizs da distribuziun, commerziant tecnic / commerzianta tecnica

Examen professiunal superiur (EPS)

p.ex. maister diplomà / maistra diplomada d’industria, manader diplomà / manadra diplomada da mantegniment

Scola spezialisada superiura (SSS)

p.ex. tecnicist diplomà / tecnicista diplomada SSS electrotecnica, tecnicist diplomà / tecnicista diplomada  SSS informatica, tecnicist diplomà / tecnicista diplomada SSS microtecnica, tecnicist diplomà / tecnicista diplomada SSS tecnica da sistems, tecnicist diplomà / tecnicista diplomada SSS construcziun da maschinas

Scola auta spezialisada (SAS)

Tar ina furmaziun preliminara adequata, p.ex. Bachelor of Science (SAS) en electrotecnica, en informatica, en mecatronica, en tecnica da maschinas, en telecommunicaziun

Cundiziuns da lavur

Electronists chattan in champ da lavur multifar e pretensius en bunamain l’entira branscha economica: p.ex. è pussaivla in’occupaziun en secturs sco l’automaziun, la construcziun da maschinas ed apparats, automobils ed aviaziun, la tecnica d’energia, la tecnica medicinala, la tecnica d’edifizis, l’informatica, la telecommunicaziun sco era la tecnica da mesiraziun e regulaziun.

Grazia a la furmaziun sin differents champs pon electronists lavurar en differentas spartas. Els han bunas schanzas sin il martgà da lavur en Svizra ed a l’exteriur.

Ulteriuras infurmaziuns

Swissmem Berufsbildung
Brühlbergstr. 4
8400 Winterthur
Tel: 052 260 55 00
URL: www.swissmem-berufsbildung.ch
URL: www.tecmania.ch

Swissmechanic Dachorganisation
Felsenstr. 6
8570 Weinfelden
Tel: 071 626 28 00
URL: www.swissmechanic.ch



orientation.ch