Accueil myOrientation

Me connaître - Etape 1: J'identifie mes intérêts, points forts et attentes professionnelles

Professions et formations - Etape 2: J’explore le monde des professions et des formations

Qualités requises et conditions d'admission - Etape 3: Je compare mes points forts avec les qualités requises et les conditions d'admission des métiers

Stages - Etape 4: J’explore en détail les métiers qui m’intéressent le plus

Projet professionnel - Etape 5: J’évalue mes résultats et me décide pour une profession ou une formation

Apprentissage - école - Etape 6: Recherche d'une place d'apprentissage et / ou inscription à une école

Préparation - Etape 7: Je me prépare à ma formation en entreprise ou en école

Dossier de travail - Tes résultats

Veuillez patienter...

Préparation de votre dossier myOrientation.

Déconnecté

Votre session de travail est expirée. Vous allez être redirigé sur la page d'accueil. Veuillez vous connecter à nouveau pour continuer votre session de travail.

Tecnolog / Tecnologa da vin AFQ

Tecnologs e tecnologas da vin elavuran ivas a vin. Els èn responsabels per il torclar, la fermentaziun, la tgira, la producziun, l’embuttigliada e la commerzialisaziun da lur products.

Lavurs

Tecnologs e tecnologas da vin produceschan vin or d’ivas alvas e blauas. Els èn responsabels davent da la furniziun da las ivas enfin la commerzialisaziun dals vins e da lur products.

L’emprim controlleschan tecnologs da vin las ivas furnidas. Suenter vegnan allontanads ils monis da la rasina cun maschinas da sgranellar e smatgadas las ivas. La maschaida or da suc, pulpa da fritg, pels da l’iva e sems numnan ins maischa. Tar la producziun da vin alv vegn ella pressegiada directamain. Suenter emplainan ils tecnologs da vin il most en butschins u tancs, là ha lieu la fermentaziun alcoholica. Percunter tar la producziun da vin cotschen vegn l’entira maischa fermentada e suenter pressegiada. Uschia pon ils colurants ed ils tannins necessaris per il vin cotschen vegnir statgads da las pels da l’iva.

Per la fermentaziun dovran tecnologs e tecnologas da vin levons spezials. Durant il process da fermentaziun controlleschan els la temperatura ed il cuntegn da zutger. Durant la proxima fasa da la tgira da vin surveglian els cun il microscop e cun metodas chemicas la fasa da decumposiziun biologica d’acid. La tgira da vin dura plirs mais. Ils spezialists degusteschan il vin, per valitar il svilup cun ils egls, cun il nas e cun la bucca. Els decidan cura e co ch’in vin vegn deponì e tgirà vinavant.

La producziun da vin succeda individualmain. Per mintga sort, mintg’annada e per mintga tip da vin defineschan tecnologs da vin ina strategia. Avant l’embuttigliada emprovan els ils vins.

Tecnologs e tecnologas da vin nizzegian per la fermentaziun e la tgira da vins maschinas ed indrizs che vegnan savens dirigids da computers: pressas e pumpas da gronda prestaziun, separaturs, indrizs da sfradentar, filtrar e stgaudar. Tut ils recipients e las maschinas ston vegnir nettegiads a moda conscienziusa per ch’il vin na giaja betg en mal. Per las buttiglias dovran tecnologs da vin spezialas maschinas da nettegiar, emplenir ed etichettar. Els utiliseschan e surveglian quellas maschinas autonomamain ed elimineschan disturbis.

Tecnologs e tecnologas da vin enconuschan ils ristgs da lur conturn da lavur, per exempel en contact cun substanzas chemicas. Els enconuschan las prescripziuns da segirezza, da la protecziun da l’ambient e da la protecziun da la sanadad e las resguardan.

Scolaziun

Basa legala

Ordinaziun federala 8-5-2008

Durada

3 onns

Furmaziun en la pratica

En in manaschi da commerzi da vin u en in tschaler da vin

Furmaziun en scola

Pliras emnas curs da bloc al Strickhof, Au Turitg

Roms professiunals

  • elavuraziun (producir ivas; torclar ivas; tgirar e producir vins; embuttigliar vins; vender vins)
  • mecanisaziun ed indrizs tecnics (endrizzar e mantegnair maschinas ed indrizs); nizzegiar e mantegnair edifizis e stabiliments)
  • conturn da lavur (chapir connexs da l’economia da manaschi, da la politica, dal dretg e da la natira en il conturn da lavur)
  • rom facultativ
  • Curs ordaifer il manaschi

    Segirezza da la lavur e protecziun da la sanadad, igiena e segirezza da la qualitad, utilisaziun da vehichels d’auzar, tecnologia da vin

    Maturitad professiunala

    Tar fitg bunas prestaziuns da scola po vegnir frequentada la scola da maturitad professiunala durant la furmaziun da basa.

    Diplom

    Attestat federal da qualificaziun "tecnolog / tecnologa da vin"

Premissas

Furmaziun preliminara
  • scola populara terminada
  • cun in attest federal professiunal agricul (AFP), cun in attestat federal da qualificaziun (AFQ) d’ina autra professiun u cun in examen da maturitad sa reducescha la furmaziun tar il tecnolog / la tecnologa da vin per regla sin 2 onns
  • cun in attestat federal da qualificaziun (AFQ) d’ina autra professiun agricula po la furmaziun tar il tecnolog / la tecnologa da vin sa reducir sin in onn
Pretensiuns
  • interess vi da la natira, la chemia, la biologia e la fisica
  • enclegientscha tecnica
  • talent d’organisar
  • bun dun d’observaziun
  • moda da lavurar conscienziusa, fin sentiment
  • bun nas e bun gust per degustar
  • senn per nettezza ed urden
  • abilitad da giuditgar e decider
  • buna sanadad (lavur en tschalers da vin fraids)

Furmaziun supplementara

Curs

purschida dal Strickhof, Au ZH, da ZHAW, Wädenswil, e da l’École d'Ingénieurs de Changins

Furmaziun supplementara

Suenter la finiziun da la furmaziun da basa po vegnir absolvida ina furmaziun da basa scursanida dad in onn en ina professiun agricula.

Examen professiunal (EP)

manader / manadra da gestiun tecnologia da vin u viticultura cun certificat professiunal federal u in auter examen professiunal en il sectur agricultura

Examen professiunal superiur (EPS)

maister tecnolog / maistra tecnologa da vin, maister viticultur / maistra viticultura u in auter examen professiunal en il sectur agricultura; tecnolog / tecnologa da victualias cun diplom federal

Scola spezialisada superiura (SSS)

tecnicist / tecnicista dipl. SSS tecnologia da victualias, agro-tecnicist / agro-tecnicista dipl. SSS, agro-commerziant / agro-commerzianta dipl. SSS, tecnicist  / tecnicista viticultura dipl. SSS

Scola auta spezialisada (SAS)

p.ex. Bachelor of Science (SAS) en onologia, en tecnologia da victualias, en biotecnologia u en agronomia

Cundiziuns da lavur

Tecnologs e tecnologas da vin lavuran en manaschis pli gronds da la producziun da vin e dal commerzi da vin, en torcleras u en firmas d’import. Cun la furmaziun supplementara correspundenta pon els lavurar sco maister tecnolog / maistra tecnologa da vin u sco manader / manadra da gestiun.

Las schanzas sin il martgà da lavur en Svizra ed a l’exteriur èn bunas. La branscha stat avant diversas sfidas, damai ch’il clima, ils trends e las cundiziuns sa midan cuntinuadamain.

Ulteriuras infurmaziuns

OdA AgriAliForm
Laurstr.10
5201 Brugg AG
Tel: 056 462 54 40
URL: www.agri-job.ch

Strickhof
Lebensmitteltechnologie und Hortikultur
Seestrasse 295
8804 Au ZH
Tel: 058 105 94 00
URL: www.strickhof.ch

Vereinigung Schweizer Weinhandel
Zentralsekretariat
Amthausgasse 1
Postfach
3000 Bern 7
Tel: 031 311 45 08
URL: www.wineandspirit.ch

Revistas professiunalas:
"Schweiz. Weinzeitung"
"Schweiz. Zeitschrift für Obst-und Weinbau"



orientation.ch