Accueil myOrientation

Me connaître - Etape 1: J'identifie mes intérêts, points forts et attentes professionnelles

Professions et formations - Etape 2: J’explore le monde des professions et des formations

Qualités requises et conditions d'admission - Etape 3: Je compare mes points forts avec les qualités requises et les conditions d'admission des métiers

Stages - Etape 4: J’explore en détail les métiers qui m’intéressent le plus

Projet professionnel - Etape 5: J’évalue mes résultats et me décide pour une profession ou une formation

Apprentissage - école - Etape 6: Recherche d'une place d'apprentissage et / ou inscription à une école

Préparation - Etape 7: Je me prépare à ma formation en entreprise ou en école

Dossier de travail - Tes résultats

Veuillez patienter...

Préparation de votre dossier myOrientation.

Déconnecté

Votre session de travail est expirée. Vous allez être redirigé sur la page d'accueil. Veuillez vous connecter à nouveau pour continuer votre session de travail.

Serrer / Serrera da vehichels AFQ

Serreras e serrers da vehichels fabritgeschan surconstrucziuns spezialas e chars annexs per vehichels da persunas, vehichels utilitars e vehichels spezials. Els als reconstrueschan tut tenor l’intent d’utilisaziun, monteschan tocca supplementara e surpiglian lavurs da reparatura e da mantegniment.

Lavurs

Serreras e serrers da vehichels construeschan, monteschan e repareschan berts e surconstrucziuns per autobus, autos da pumpiers, vehichels cun schelenteras e sumegliant. Els reconstrueschan ils vehichels tut tenor l’intent d’utilisaziun ed als equipeschan cun installaziuns da cranas e cupitgas, auzaders, portabagaschas, euv. Els resguardan las prescripziuns tecnicas ed ils giavischs e basegns individuals da la clientella.

Il material da lavur il pli impurtant dals serrers da vehichels è il metal. Cun differents proceders d’elavurar furman els tolas, bischens e profils tenor ils giavischs: els als defurman tras storscher, stender e smatgar ensemen. Els taglian, resgian e foran tocca en elavuraziun e buglian, lutegian u rebattan quella. Per quai als stattan a disposiziun guaffens, ma era maschinas modernas. Adina pli savens dovran ins era materia sintetica. Ils lavurers enconuschan las caracteristicas spezialas da las materialias utilisadas.

Serrers da vehichels legian schemas da montascha e dissegns tecnics. Els dovran ils plans sco model da lavur per fabritgar surconstrucziuns. Els cumenzan cun l’armadira che dat furma e stabilitad al vehichel. Vi da quel monteschan els la tocca preparada. Vi da las surconstrucziuns u surfatschas da chargiar monteschan els aissas da lain u da metal, fan modificaziuns vi dal bert e vi dal paralozza ed equipeschan il vehichel cun material supplementar sco chaschas d’utensils, fixaziuns u lampas. Mintgatant cumponan els er entirs implants idraulics u installeschan indrizs d’aria cundiziunada.

Era lavurs da mantegniment e reparaturas fan part da las incumbensas dals serrers da vehichels. Els procuran per la protecziun da corrusiun, fan tests da funcziun, controlleschan l’idraulica da cranas u ils sistems da manischadi e da frain da chars annexs. Tocca donnegiada u isada vegn remplazzada tras nova. Serrers da vehichels lavuran persuls u en in team. La lavur cun maschinas, equipaments e guaffens è colliada cun in privel d’accident. Perquai ston serrers da vehichels resguardar conscienziusamain las prescripziuns davart la segirezza, la sanadad e la protecziun da l’ambient.

Scolaziun

Basa legala

Ordinaziun federala 25-8-2009

Durada

4 onns

Furmaziun en la pratica

En in manaschi da construcziun da vehichels u en in lavuratori da carossaria

Furmaziun en scola

1 di l'emna a la scola professiunala

Roms professiunals

  • Basa tecnica (quints / fisica, electrotecnica
  • instrucziun da materials
  • proceders da fabricaziun)
  • basas dal manaschi (teoria da manaschi, plaz da lavur, prescripziuns)
  • tecnica da vehichels (electrica / electrotecnica, pneumatica, idraulica, propulsurs, dinamica da vehichels)
  • fabricaziun e mantegniment (dissegn, bert, construcziun dal vehichel)
  • Curs ordaifer il manaschi

    emprender ed exercitar en la pratica las basas professiunalas

    Maturitad professiunala

    Fitg bunas prestaziuns da scola permettan da frequentar la scola da maturitad professiunala durant la furmaziun da basa.

    Diplom

    Attestat federal da qualificaziun "serrer / serrera da vehichels AFQ"

Premissas

Furmaziun preliminara
  • scola populara terminada
  • bunas prestaziuns en quints, geometria e dissegn tecnic
Pretensiuns
  • grond inschign manual
  • senn da visualisaziun spaziala
  • forza corporala
  • senn da responsabladad
  • moda da lavurar exacta e conscienziusa
  • abilitad da lavurar en ina gruppa

Furmaziun supplementara

Curs

Purschidas da scolas professiunalas e da l'Uniun svizra dals carossarists VSCI

Examen professiunal (EP)

serrer / serrera da vehichels cun certificat professiunal federal, spezialist / spezialista cun certificat professiunal federal

Examen professiunal superiur (EPS)

maister / maistra da carossaria, direcziun speziala serrer / serrera

Scola spezialisada superiura (SSS)

p.ex. tecnicist diplomà / tecnicista diplomada SSS construcziun da metal

Scola auta spezialisada (SAS)

p.ex. Bachelor of Science (SAS) en tecnica d’automobils

Spezialisaziun

sco expert / experta dal donn, furmaziun supplementara en ina cumpagnia d’assicuranzas

Cundiziuns da lavur

Serrers da vehichels lavuran en manaschis da carossaria e da la construcziun da vehichels. I sa tracta per la pli gronda part da manaschis pitschens u mesauns che produceschan e repareschan vehichels per il transport commerzial da persunas e da vitgira.

Ulteriuras infurmaziuns

Uniun svizra dals carossarists VSCI
Strengelbacherstr. 2B
4800 Zofingen
Tel: 062 745 90 80
URL: www.vsci.ch

Furmaziuns da basa en la branscha da carossaria
URL: www.carrosserieberufe.ch

Revista professiunala:
"Carrossier"



orientation.ch